Ser quisiera
Cual la rosa
Bella y buena.
Sin orgullo
Al cielo eleva
Su capullo.
Busca altura
Tenazmente,
Sin presura.
Su prestancia
A todos muestra,
Amorosa.
Se deshoja
Lentamente,
Candorosa.
Su hermosa
Defienden
Con bravura
Sus espinas
Trementes
Y dañinas.
La escarcha
al tocarla
cobra vida
Y sus gotas
en sus hojas
cristalizan.
El sol besa
Ardientemente
Su cabeza
Y al arrullo
Del viento
Su capullo
Se mece
Y suavemente
Se adormece.
Ser quisiera
Cual la rosa
Bella y buena.